El Siurana torna a ser riu per unes hores

Hi ha qui diu que no anem bé.

Ho diu l’home que cobra 57.956,79€ l’any, és a dir, 4.829,73€ al més per fer d’administrador, recaptador i secretari de la Comunitat de “regants” de Riudecanyes, entitat de benefici privat que especula amb un bé públic assecant sense cap mena d’escrúpols el riu Siurana.

Nosaltres pensem el mateix. I de fet pensem molt més…

Pensem per exemple, que imatges com aquestes:

 

SÓN UNA VERGONYA!

Pensem que ja n’estem farts de què ens robin i després haguem de comprar una part del què ens han pres. Part que vam haver d’anar a demanar, empassant-nos l’orgull, perquè és un bé vital i imprescindible i ens l’havien pres. I ses senyories ens van concedir la gràcia, però no a canvi de res, és clar. Amb qui us penseu que estàvem negociant? Ens el van concedir “només” a canvi de renunciar al cabal del riu i de pagar allò que se’ns retornava, allò que ens havien pres, allò que ens prenen cada any.

I ara, d’aquest acte miserable i roí, en diuen (ells mateixos), mostra de bona voluntat.Es veu que si tenim aigua és gràcies a ells. A ells que cada any ens assequen el riu, a ells que ens han assecat els aqüífers, a ells que s’emporten més del 90% de l’aigua del nostre riu!

Potser es pensaven que seguiríem de braços creuats tota la vida, però finalment hem dit prou i hem decidit fer-hi alguna cosa. No tolerarem ni un dia més aquest tracte injust i prepotent. No anem bé i ha arribat l’hora d’arreglar-ho, sabem que quan el riu Siurana torni a ser riu tot l’any no serà gràcies a ells, sinó a la nostra pròpia feina.

Ells en diuen sabotatge, nosaltres justícia i defensa del territori. L’acció ha tingut lloc a l’assut del molí dels aubins , lloc des del qual desvien tota l’aigua del riu per portar-la cap a Riudecanyes. L’aigua ha baixat fins a les planes cegues, però sembla que no ha pogut arribar més avall. La comunitat de “regants” de Riudecanyes a les 7 del matí ha corregut a venir a destapar l’embut de formigó i els 2000 litres per segon que estan sortint del pantà tornen a marxar cap al Baix Camp. Ha durat poc, però ha sigut gloriós.

L’aigua del Siurana pel Siurana!!

recuperant el què és nostre
No hi ha presa que ens aturi!
imatge de la nostra solució temporal cedida per la Comunitat de “regants” de Riudecanyes.
Imatge de la nostra solució temporal cedida per la Comunitat de “regants” de Riudecanyes
El Siurana seguint el seu curs com no ho feia des de fa molts i molts estius.

I així, gràcies a aquest acte que ells qualifiquen de sabotatge hem aconseguit, després de molts anys, tornar a veure el riu Siurana a l’estiu. La canalla ha tornat a jugar bressolada per les seves aigües i el cant que aquestes feien en baixar, ha alegrat els que, incrèduls, han vingut a veure l’espectacle.

La vida torna al riu.

CONTINUARÀ…

(Gràcies al GEPEC per la seva valuosa col·laboració!)

Anuncis

Observacions al comunicat de la C.R. de Riudecanyes

La Comunitat de Regants de Riudecanyes, amb la bona voluntat que els caracteritza,  s’ha pres la molèstia de dedicar-nos un comunicat on, com un pare sever però atent, ens explica quatre coses que sembla que no tenim molt clares.

 La cosa va així: ells van pagar l’esclau i ara no vindrem nosaltres amb els nostres igualitarismes a dir-los que quan una cosa és injusta els drets obtinguts fa 82 anys no són vàlids. L’esclau és seu i si ells no l’alimentessin es moriria de gana. I de set és clar. Perquè, posseint-ne ells la llibertat (que sens dubte és seva, la van pagar, recordeu?), com s’espavilaria per abastir-se?

Que els pobles s’establissin, com és evident, allí on hi havia aigua però ara ja no n’hi hagi perquè els aqüífers s’han assecat no té res a veure amb ells. Tot i que s’estiguin enduent un 90% de l’aigua. Està clar que el problema és que els rius mediterranis són estacionals. Igual de clar com que les rieres (com la de Riudecanyes per exemple) no donen per fer un pantà, ni cultius de regadiu, ni rotondes amb gespa, ni parcs temàtics, ni camps de golfs, ni esports aquàtics d’estiu, ni, ni, ni…

Tot i ser prou clarificadors, ens hem permès la gosadia de fer-hi unes observacions que trobareu a sota de cada punt escrit en verd, com l’aigua estancada que encara queda en uns pocs tolls podrits del Siurana.

NOTA INFORMATIVA

En relació a tota la polèmica amb el riu Siurana, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes vol fer els següents aclariments:

  1. En aquests moments, segons dades de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, estan entrant a l’embassament de Siurana menys de 15 l/s i en surten en concepte de cabal ecològic 20 l/s, els mateixos que es deixen anar des de l’assut de derivació riu avall. És evident que sense l’embassament, ara com ara, el riu estaria molt més sec que no està.
Gràfic de la web de la C. R. de Riudecanyes on es mostra el descens de la cota del pantà els darrers 30 dies.

No és evident que el riu estaria més sec perquè a principis d’estiu sortia menys aigua de la que entrava. El riu acumula. Els aqüífers s’omplen. L’aigua corre i neteja el llit del riu. Això quan el riu baixa, clar. Gràcies a vostès el riu ja no baixa al més de juny. Es passa sec tot l’estiu. Nosaltres no parlem només del

Gràfic de la web de la C. R. de Riudecanyes on es mostra com han omplert el seu pantà amb aigua del riu que, segons diuen, si no fos per ells estaria sec, i com l’han buidat en vendre’s l’aigua, per tornar-lo a omplir després i així fins que assequin el pantà de Siurana.

mes d’agost. No parlem només d’aquest any.

  1. El riu Siurana, com el Brugent o el Francolí, són rius mediterranis que a l’estiu minven molt els cabals fins i tot, com enguany, resten secs. En tot cas, l’únic que fa l’embassament de Siurana en aquests moments és garantir un cabal ecològic que sense l’embassament fora pràcticament nul.

Bé, sembla que no ens hem entès. No tenim cap queixa amb l’embassament, sinó amb qui el gestiona i amb quins interessos ho fa.

  1. El pantà de Siurana el va promoure i pagar la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes amb aportacions dels seus regants i dels ajuntaments que en formen part, principalment el de Reus, que en un moment donat va aportar, fins i tot els diners que l’estat havia d’avançar durant l’obra i que no va aportar, juntament amb una subvenció de l’Estat.

Les subvencions de l’Estat les paguem tots. Els diners que vostès van aportar, si és que realment fou així (cosa que haurien de demostrar amb documents), ja estan més que amortitzats gràcies al bon negoci que han sabut fer. I que algú pagui una cosa no vol dir que hi tingui cap dret. Els depravats que van a Tailàndia a abusar de menors paguen per fer-ho. Com a argument és ben pobre.

  1. La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Corporació de Dret Públic i no empresa privada, i segons resolució expressa del Ministeri, és l’únic beneficiari de l’obra.

Les paraules poden sonar molt bé fins que se n’aclareix el significat. Llegim que les corporacions de dret públic: “ a pesar de su denominación están sujetas al derecho privado, si bien en algunos aspectos pueden quedar sujetas al Derecho Administrativo, ya que sus titulares pueden desempeñar, por atribución del Ordenamiento o delegación expresa de la Administración, ciertas facultades de orden administrativo sobre sus propios miembros. Defienden los intereses, económicos o profesionales, de sus miembros.” És a dir, que tenen aquesta forma jurídica, perquè sinó no podrien fer el seu negoci, ja que tant l’aigua del riu com el pantà de Siurana, són bens públics.

  1. La gestió de l’embassament de Siurana és responsabilitat compartida entre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i l’Administració Hidràulica Catalana, l’Agència Catalana de l’Aigua, una entitat pública, si bé ha de complir amb les obligacions derivades de les concessions existents.

En altres paraules: L’esclau és meu, ho posa en aquest document.

  1. L’aigua de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes és per al reg de gairebé 4.000 Ha amb un reg de suport de 1.500 m³/Ha/any i per l’abastament urbà, per cert de cap municipi turístic, tots amb concessió inscrita i reconeguda.

Tots amb concessió inscrita i reconeguda com per exemple Vilaseca, municipi turístic d’on, segons la seva declaració ambiental, Port Aventura treu l’aigua que utilitzarà amb finalitats recreatives.

De totes maneres no perdrem molt de temps rebatent aquest argument ja que aquestes dades que ens donen són les dades de la concessió, no les dades de l’ús actual. I les dades d’ús actual, que ja s’han demanat a l’ACA, cap de nosaltres les ha vist perquè no hem obtingut resposta d’aquest ens públic, una de les funcions del qual és “l’obtenció de la informació necessària de les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, per a l’exercici de les competències que se li atribueixin”. Així que suposem que o bé no han exercit aquesta funció per motius tèrbols, o bé el què és tèrbol són les informacions que han obtingut de l’ús d’aquesta aigua i en qualsevol dels casos, no volen que es faci públic que interessos privats s’enriqueixen a costa del nostre territori.

  1. La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, amb mostra de bona voluntat, l’any 2003 va signar un conveni amb la Mancomunitat TOPOGRAPO per a garantir l’abastament i el reg dels 4 pobles que integren la mancomunitat, 234 l/habitant/dia i 1.500 m³/Ha/any.

Així doncs el tema és així: retinc l’aigua del riu impedint que arribi als pobles que fa centenars d’anys es nodreixen d’ell. Me l’emporto cap a una altra conca per regar unes terres que sempre han estat de secà, fer créixer unes poblacions en detriment de les legítimes usuàries de l’aigua i per altres finalitats incertes, bàsicament per fer negoci amb ella. Quan amb aquesta gestió interessada aconsegueixo assecar els aqüífers dels pobles abans anomenats i els seus habitants m’han de suplicar una mica de l’aigua que abans era seva, aflora en mi la misericòrdia i els dono, literalment, les escorrialles. Això si, aquest favor anava associat a la pèrdua de l’únic dret de la conca 200l/s.

Evidentment tot és una qüestió de punt de vista. Segurament els senyors feudals també veien com a mostra de bona voluntat l’acaparament i posterior  gestió que feien de la terra i no veien cap abús de poder en el tracte que oferien als seus vassalls.  

  1. Durant aquests dies en què es suscita la polèmica vers als cabals del riu Siurana, a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes només li ha demanat el seu parer La Vanguardia i el Diari de Tarragona, als quals es va atendre sense cap problema. Cap altra mitja informatiu més s’ha posat en contacte amb ella, per la qual cosa no és cert que no vulgui atendre els mitjans de comunicació. El que si és cert que moltes de les notícies aparegudes són tendencioses, faltes de rigor periodístic i allunyades de la realitat i que a vegades amaguen altres intencionalitats.

Aquí hem de dir dues coses: Primer que no parlem només de cabal del riu. Parlem de drets sobre un be comú, l’aigua. Parlem de qui pot decidir sobre l’ús de l’aigua.

I segon que evidentment mai podrem ser tant fidels a la realitat de la comunitat de regants de Riudecanyes com ho és la pròpia comunitat. Que l’esclau argumenti que tots els humans neixen lliures és clarament tendenciós i no representa ni afavoreix els desitjos del que se’n creu l’amo.

  1. Al Priorat hi ha altres embassaments que també transvasen aigua a altres comarques i que poden abastir des de més a prop les poblacions que tenen mancança d’aigua (cap d’elles de la conca directa del mateix riu Siurana).

Una observació molt interessant. Es poden posar en contacte amb aquestes poblacions. Des de la Plataforma no fem cap reivindicació en aquest sentit. Només demanem l’aigua del Siurana pel Siurana.

  1. Ara per ara, si la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no hagués promogut i pagat l’embassament de Siurana, tenint en compte les entrades actuals a l’embassament, es podrien formular les següents preguntes:
    • Quin poble no tindria problemes d’abastament d’aigua del riu Siurana?
    • Quant de temps faria que s’haurien de subministrar amb cisternes?
    • Quants anys fa que això no passa?

Cal recordar que la Comunitat de Regants va signar un conveni amb el TOPOGRAPO que garanteix l’abastament i reg dels quatre pobles mancomunats.

Ara mateix, si la Comunitat de Regants de Riudecanyes no s’hagués dedicat a buidar sistemàticament el pantà aquests dos últims anys, tindríem una reserva d’aigua considerable, que a més podríem agafar de la superfície, no del fons del pantà carregat de manganès i sediments varis.

Podem capgirar les preguntes. Ara per ara, si el Priorat no deixés marxar l’aigua cap al Baix Camp:

  • Quin poble d’aquella comarca no tindria problemes d’abastament d’aigua?
  • Quant de temps faria que s’haurien de subministrar amb cisternes?
  • Quants anys fa que això no passa?
  1. La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes està oberta al diàleg sempre, però en cap moment, des de la signatura del Conveni amb el TOPOGRAPO, s’ha demanat de parlar amb ella per part de cap plataforma o poble del Priorat, llevat de Porrera i no per temes referents al riu Siurana.

Entenem que el nostre interlocutor no han de ser vostès, doncs l’aigua i l’embassament de Siurana són bens públics i per tant és l’ACA la que ha de vetllar perquè es compleixin les lleis referents al domini públic hidràulic.

Esperem que tot plegat serveixi per aclarir temes i no entrar en un debat estèril entre territoris i conques sense portar enlloc i en el qual les parts en poden sortir damnificades.

Esperem que les nostres respostes hagin servit per mostrar que tenim les coses força clares i que no ens limitarem als debats estèrils. Com molt bé han dit la conca del Siurana no és del seu territori i els que hi vivim farem arribar on calgui les nostres reivindicacions.

Reus 9 d’agost de 2017

LA JUNTA DE GOVERN

Priorat, 10 d’agost de 2017

ELS HABITANTS DELS POBLES DEL SIURANA.

 

Podeu trobar l’original del comunicat a la web de la Comunitat de Regants de Riudecanyes. I ja que hi sou podeu mirar a la secció de cotes Pantans on hi trobareu uns gràfics molt interessants sobre l’evolució de cotes i volums dels dos pantans.

El Priorat s’asseca i reclama l’aigua del Siurana

Front comú dels alcaldes del Priorat per exigir solucions a la falta d’aigua als pobles de la comarca. Volen que es revisi el desviament d’aigua de la conca del Siurana al pantà de Riudecanyes, que, segons ells, afecta greument el desenvolupament econòmic de la comarca.

Els alcaldes del Priorat i el Consell Comarcal, contraris al transvasament del Siurana

  • riu_siurana_0
    L’aigua que es deixa anar des de l’assut riu avall, al Siurana

    Demanen una revisió de les concessions, tenint en compte que el Baix Camp no pateix ara tanta manca d’aigua

    Clàudia Bonet

El Consell d’alcaldes i el Consell Comarcal del Priorat han aprovat, aquest dilluns, una moció que exigeix un canvi de rumb en la política hídrica de la comarca. El text exigeix a l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre “la revisió de les concessions d’aigües del Priorat que es transvasen a altres conques, amb especial atenció a les concessions atorgades a la Comunitat de Regants de l’embassament de Riudecanyes”.

La moció comença constatant que una gran part dels municipis pateixen greus problemes d’abastament d’aigua any rere any, i cita els casos de municipis com Poboleda, Torroja del Priorat, Porrera, Gratallops, Falset, Bellmunt del Priorat i la Vilella Alta. Alhora, s’argumenta que “la manca d’aigua impedeix el desenvolupament socioeconòmic de la comarca, sobretot del sector agrícola, que és el principal motor de l’economia del Priorat”.

Tot seguit, la moció aprovada recorda que la comarca compta amb una Carta del paisatge, que té marcats entre els seus objectius: “Conservar i gestionar els paisatges fluvials de manera equilibrada entre la seva conservació i les activitats econòmiques”.

En conseqüència, el text aprovat posa damunt la taula un acord de nou punts. El primer exigeix a l’Agència Catalana de l’Aigua “un estudi de l’estat actual de les disponibilitats dels recursos hídrics de la comarca, així com una previsió de les necessitats futures, i la planificació de les inversions necessàries per garantir aquestes necessitats”.

El segon dels punts demana una “revisió de les concessions d’aigües del Priorat que es transvasen a altres conques, amb especial atenció a les concessions atorgades a la Comunitat de Regants de l’embassament de Riudecanyes”. Es dóna el fet que més d’un 90% de l’aigua del riu Siurana es transvasa des de fa anys a l’embassament de Riudecanyes, mentre que el Siurana baixa sec gairebé sempre i hi ha pobles de la comarca del Priorat que tenen greus problemes de subministrament.

Per tant, el tercer punt de l’acord també exigeix “a l’Agència Catalana de l’Aigua un control rigorós dels cabals transvasats a altres conques, dels usos concrets que es fan d’aquest cabals i del compliment de la legislació en matèria de cabals ecològics”.Per últim, el quart dels acords reclama “l’execució de les inversions, (algunes  previstes des de fa anys),  per solucionar els problemes d’abastament dels municipis del Priorat, i els corresponents estudis de viabilitat de les mateixes”.

Una taula de treball amb l’ACA i la Generalitat

En aquesta mateixa línia, altres reivindicacions aprovades passen per “exigir a la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la convocatòria urgent d’una taula de treball amb la participació de totes les parts implicades, per afrontar de manera seriosa els problemes d’aigua del Priorat i en concret el repartiment just de l’aigua del pantà de Siurana”. També “s’exigeix a la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua que els pobles de la conca puguin participar amb veu i vot a juntes de desembassament del Pantà de Siurana”.

En paraules del president del Consell Comarcal, Joan Carles Garcia, “el problema d’aigua a la comarca no afecta tan sols alguns municipis, sinó tots. Pobles que estem a la conca del riu Siurana i que demanen coses realment bàsiques, començant per saber quin és l’estat actual de l’explotació d’aquests recursos i planificar-ne la seva gestió de manera integral”.

És per això que Garcia també afirma que “les institucions del Priorat entenem que cal revisar les actuals concessions i transvasaments a altres conques, com la del pantà de Riudecanyes, perquè són concessions que es van fer, ja fa molts anys, en un escenari de manca d’aigua en algunes poblacions del Baix Camp i que ara, potser, ja no són necessàries”.

http://reusdigital.cat/

 

L’aigua: solucionada? Per a qui?

Algunes consideracions arran de l’exposició “L’aigua, el camp, l’energia: tres lluites pel territori”, març 2017.

  • Sabeu que més del 90 % de l’aigua que es consumeix a Reus prové d’altres conques externes? Entre elles, la del riu Siurana.
  • El riu Siurana neix a les muntanyes de Prades i desemboca al riu Ebre. És el principal riu de la comarca del Priorat.
  • El pantà de Siurana, inaugurat el 1974, és de propietat estatal (Confederación Hidrogràfica del Ebro) però ja fa anys que és gestionat per la Generalitat (Agència Catalana de l’Aigua).
  • El 95 % de l’aigua d’aquest pantà es trasvasa de conca cap a la riera de Riudecanyes i el seu pantà, gestionat aquest per una entitat privada: la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR).
  • El 5 % restant és per a l’ús de la conca natural: de la Comunitat de Regants de Cornudella (CRC), de la Comunitat de Regants de Poboleda (CRP), i per a l’aigua de boca de diversos pobles de la conca: Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera (TOPOGRAPO).
  • Us han explicat quina repercussió social, econòmica i mediambiental ha significat pel Priorat l’espoli d’aquest recurs fonamental? Avui al Priorat la iniciativa econòmica es veu molt limitada per l’espoli d’aigua que pateix. La majoria de la fruita i la verdura de les botigues, allotjaments rurals i restaurants del Priorat s’ha d’anar a comprar a Reus. No es pot fer reg de suport a la vinya, mentre veiem com a ple agost es rega generosament tota la gespa de Reus. La poca aigua que arriba als pobles del TOPOGRAPO no reuneix la qualitat mínimament exigida per la llei per a ser consumida a les cases. L’ACA no la potabilitza. Fins i tot, venim a comprar aigua a Reus!
  • Vet aquí com alguns oligarques reusencs (els grans propietaris de les accions de la CRPR), amb la connivència de les diferents administracions, s’han enriquit històricament i segueixen enriquint-se comercialitzant amb l’aigua dels altres.

Vet aquí una història mai explicada de l’aigua de Reus.